Història de l'Albufera
Descripció de l'Albufera
El Parc Natural de l'Albufera de València consta de 21.000 hectàrees. Està localitzada a uns 15 quilòmetres de l'extrem sud de la ciutat de València, i constitueix el major llac de la Península Ibèrica. Abans era un antic golf marí que es va anar tancant amb el pas del temps. Les seves aigües es van dulcificar en provenir de barrancs, sèquies i sorgiments (també anomenats "ullals"). El llac va ser més extens en el passat. Els cultius d'arròs li han anat restant superfície. En l'actualitat la seva superfície és d'unes 2.800 hectàrees. El llac pròpiament dit es separa de la Mediterrània amb una estreta franja sorrenca d'uns 1.200 metres coberta de vegetació.
A través d'aquesta faixa costanera s'obren els tres canals de desguàs o "goles" que regulen mitjançant comportes el nivell de les aigües del llac i permeten la inundació de les aproximadament 18.000 hectàrees de terrenys que es dediquen al cultiu d'arròs. L'arrossar constitueix un factor important en la conservació de la flora i fauna, ja que acull vegetació i invertebrats que són la base tròfica de moltes espècies, principalment aus. A l'altre extrem de l'Albufera, es localitza un altre nucli tradicional: el Saler. Consta d'un major dinamisme econòmic que l'ha transformat en un centre turístic. No obstant això, aquesta renovada activitat, ha anat augmentant la pressió urbanística, humana i incrementant la contaminació sobre l'espai natural, principalment de l'aigua.
Història de l'Albufera
El marc territorial del Parc Natural de l'Albufera es va originar fa 6000 anys, quan les desembocadures dels rius Túria i Xúquer el van aïllar del mar Mediterrani i, a poc a poc, es va anar reomplit amb les aportacions sedimentàries dels dos rius. Dins de la barra arenosa formada va quedar una gran llacuna salada que anava reduint progressivament la seva superfície i conformant una extensa zona de marjal. A partir del S. XV, amb la posada en escena del cultiu de l'arròs, van tindre lloc dos canvis fonamentals produïts per l'home: la dulcificació del sistema palustre i una acceleració de l'enterrament de la marjal primitiva, a fi d'obtenir major i millor superficie cultivable.
Les zones humides han sigut explotades per l'home realitzant la pesca, la caça, i l'agricultura.
La riquesa piscícola de l'Albufera va atraure l'home des de fa segles, especialitzant-se en la pesca. Aquesta és reconeguda legalment l'any 1750. Fins a la industrialització de l'àrea d'influència del la llacuna, la pesca aportava importants rendiments econòmics, ja que les aigües netes del llac oferien gran abundància d'espècies.
L'arròs, és un dels usos tradicionals més recent, encara que el cultiu va ser introduït pels àrabs fa ja més de 800 anys. El cultiu té una gran importància econòmica i mediambiental.
Un altre dels usos tradicionals ja desaparegut va ser l'extracció de sal, que es va dur a terme des del s. XIII fins al s. XVII.
La costa catalana és gairebé rectilínia amb pocs accidents geogràfics, els més rellevants són el Cap de Creus, i el Delta de l'Ebre al sud. Després segueix la llarga línia de platges del Maresme, en paral·lel a la Serralada Litoral, i que només es talla pels diversos ports comercials i pesquers. La costa de Barcelona es caracteritza per platges artificials i un gran port comercial. La part sud del port es va desenvolupar sobre la plana del Delta del Llobregat. Les platges d'aquesta zona prenen el nom de Costa Daurada en el seu vessant turístic. Cap al sud la costa és de nou suau, i es caracteritza per una menor ocupació humana. Al Delta de l'Ebre es troben illes i penínsules. La sorra de les platges catalanes és generalment daurada, i amb certa tendència a ser granulosa al nord i més fins al sud.
història de la costa catalana
Causa de la desaparició de les albuferes
La principal causa de la desaparició de les albuferes en general, és que la terra cada vegada guanya més terreny a la llacuna fent així, que es dreni de mica en mica.
A més, el mar vol recuperar el que és seu, agafant l'aigua que una va ser seva.
En l'Albufera de València, amb la vinguda dels romans, es va veure reduïda pels cultius d'arròs.
Igual que totes les albuferes aquesta també està condemnada a desaparèixer.
Predicció de la costa en el futur
Com ja hem explicat anteriorment, l'Albufera desapareixerà i tot el terreny es convertirà en una àrea cultivable, o el un terreny per edificar al davant de la platja de València, amb vistes al mar.